Camí d'una generació perduda

Avui escric aquesta entrada una mica trist. Els esdeveniments de les darreres setmanes no són gens encoratjadors per al futur de la generació de científics que ens trobem entre els 30 i els 40 anys.

Per una banda, les universitats estan aplicant el RD 20/2011 que limita la convocatòria de places a la funció pública. Aquest fet està provocant gravíssimes conseqüències entre el professorat més jove i ben preparat que ha tingut mai la Universitat catalana. Molts ajudants i lectors acreditats per a categories superiors (lectors o agregats), amb bona recerca, que fins i tot han gunanyat projectes de recerca competitius, i una gran capacitat docent, no saben si podran continuar a la Universitat, ja que el seu contracte s'acaba i no es pot convocar una plaça nova. Jo estic d'acord en què la selecció sempre s'ha de fer per mèrits, i també en que si després de 4 o 5 anys has perdut competitivitat, doncs al carrer. Però desgraciadament aquesta no és la gran majoria de totes aquestes situacions.

D'altra banda, aquests joves professors estem perdent pistonada quan ens trobem en la fase més creativa de les nostres vides científiques. Pel fet de tenir un tipus de plaça inferior a la que correspondria per CV, no podem tenir becaris finançats per la Generalitat o el Ministerio, per exemple.

Aquestes situacions fan que molts companys estiguem començant a mobilitzar-nos per fer sentir les nostres reclamacions. Vosaltres també ens podeu ajudar, signant aquesta carta. Mentrestant, si la política del Govern és primum vivere en relació a la Universitat i no la prioritza, com ja deia en un altre post, aquest país anirà molt malament.

Mentrestant, jo em plantejo començar a mirar ofertes de feina a l'estranger...