Fets polítics falsos i records implantats

Avui recupero temes psicològics, des del vessant de la Psicologia Social Experimental. Fa temps que va arribar a les meves mans l'article "False memories of fabricated political events", del grup de l'Elizabeth Loftus, investigadora de referència en qualsevol aspecte relacionat amb la memòria i volia fer-ne un post al bloc. De fet, l'autora és reconeguda per diverses troballes, però principalment pels seus treballs en memòria de testimonis i la mal·leabilitat de la memòria humana.

Bé, l'estudi en qüestió és un d'aquells que fan posar els pèls de punta i ens fan entendre com de manipulables arribem a ser alguns éssers humans. En aquest treball, els autors van demanar a més de 5.000 ciutadans dels EUA si recordaven tres fets polítics reals, i un d'entre cinc fets polítics inventats. Així, un 82% de la mostra recordava haver vist a les notícies els tres fets reals, mentre que pràcticament tots en recordaven com a mínim dos (un 98%).

La dada més esfereïdora, però, és la de que el 50% de la mostra recordava l'esdeveniment polític fals que se li presentava. No només això, sinó que el 27% deia que ho havia vist per la televisió! Els autors van explorar si hi havia diferències en funció de la pròpia ideologia. Sense ser cap sorpresa, resulta que els que es declaraven conservadors, recordaven més al president Barack Obama donant-li la mà al president de l'Iran, mentre que els demòcrates recordaven més al president George W. Bush de vacances durant la tragèdia del Katrina.

L'explicació de en donen els autors és que els fets polítics falsos són més fàcilment implantats quan són congruents amb les nostres actituds. Per exemple, si som d'esquerres, ens implantaran més fàcilment records falsos congruents amb els esquemes d'esquerres. I al revés també. En part perquè aquesta congruència ens fa sentir sentiments de familiaritat i reconèixer que allò és plausible, la qual cosa fa que siguem menys crítics.

Només em queda el dubte de saber si hi ha algunes característiques individuals que fan que siguem més o menys influenciables. D'altres estudis d'aquest grup, per exemple, han trobat que els creients són més influenciables. Què passaria si sabéssim com adreçar-nos a tothom per a manipular-lo? No ho sabem. Però el que sí que sabem és que és necessari tenir aquests coneixements per evitar que ens manipulin.

La força de la interacció en l'explicació de les diferències individuals

Els companys de l'Associación Iberoamericana para la Investigación de las Diferencias Individuales ha publicat una ressenya al seu bloc d'un dels estudis del nostre grup de recerca (@idlabub).

En aquest estudi, exploràvem el paper que juguen el gen de la MAOA i l'exclusió social a l'hora d'explicar el comportament antisocial. Molt breument, el fet ser portador d'un al·lel de baixa activitat del gen MAOA i estar exposat a exclusió social fa que estiguem més predisposats a comportar-nos de forma agressiva.

Per contra, tant la inclusió social com ser portador de l'al·lel d'alta activitat del gen MAOA tenen un efecte protector sobre el comportament agressiu.

Sempre és un plaer que els col·legues valorin la feina que fem.

Explicant el procés català

L'amic Roberto Colom em va demanar fa força temps de fer una contribució especial per al seu bloc.

L'ha publicat avui. Podeu trobar-la aquí.

Delenda est Hispania

Acabo de llegir el llibre de l'Albert Pont titulat com aquest post, Delenda est Hispania.

Només puc dir que després de la lectura he quedat absolutament aclaparat. Tot i que no sóc expert en Dret Internacional, val a dir que l'exposició dels arguments que fa l'Albert Pont és molt raonable i mètodica.

Aquest llibre representa una tempesta racional per a entendre les relacions entre Catalunya i Castella. La perspectiva històrica que ofereix el llibre de com Catalunya va ser annexionada per Castella i des de llavors ha tergiversat i s'ha apropiat de l'ús del terme "Espanya", que fins al segle XVIII havia tingut connotacions merament geogràfiques, com Gàl·lia.

Més enllà d'aquesta perspectiva, les conseqüències que es deriven de l'exposició de motius són simplement, espectaculars. La restitució de la sobirania de Catalunya (recordem que històricament Catalunya ha sigut Estat independent més temps que no) implicaria la dissolució de l'Estat espanyol tal i com el coneixem actualment.

Els catalans tenim armes molt poderoses, però molts encara no en són conscients. Aquest llibre ofereix un arsenal d'armes de negociació i d'autoestima per al Poble Català.

Sense cap mena de dubte, una lectura 100% recomanable per a qualsevol persona interessada en el procés d'independència català.

Tornem a arrancar

Intentant superar la voràgine de la feina diària, intentarem un parell d'entrades per setmanes. A partir d'ara també parlarem una mica de política i de ciència en general, a més a més de diversos temes relacionats amb la independència.

Salut!