dilluns, 28 d’octubre del 2013

Les bases cerebrals de la moralitat


“By four-thirty in the morning the priest was all cleaned up. I felt a lot better. I always did, after. Killing makes me feel good. (…) It's a sweet release, a necessary letting go of all the little hydraulic valves inside. (…) It has to be done the right way, at the right time, with the right partner—very complicated, but very necessary.”

Avui vull parlar d'un article del qual n'estic especialment content. Es tracta d'un fantàstic treball de revisió d'un estudiant al que tinc el plaer de dirigir la tesi doctoral, en Leo Pascual (que a més a més és músic i guitarrista de la banda Born54), i titulat: On és la moralitat al cervell? 

En aquest treball, juntament amb en Paulo Rodrigues, vam tractar d'esbrinar quines són les zones cerebrals implicades en els processos de decisió moral. Així, les bases neurals de la moralitat encara no estan ben compreses. Els investigadors en "neurociència moral" fins ara han tractat de trobar estructures específiques i processos que aportessin una mica de llum a saber com funciona la moralitat des d'un punt de vista científic. 


Així, en aquest treball revisem les principals àrees que han estat associades a la moralitat a nivell estructural i funcional i especulem sobre com pot ser estudiada. Les escorces prefrontals orbitals i ventromedials estan implicades en les decisions morals de contingut emocional, mentre que l'escorça prefrontal dorsolateral semblaria moderar aquesta resposta. Aquests processos que competeixen entre ells estarien mediats per l'escorça cingulada anterior. Algunes estructures parietals i temporals jugarien un paper important en l'atribució de les intencions i les creences dels altres, fet que és important en el comportament moral. L'escorça insular s'activa durant els processos relacionats amb l'empatia, mentre altres regions tindria un paper complementari en relació a la moralitat. 

Ara sabem que la moralitat no està basada en un sol circuit cerebral o una sola estructura, sinó que se solapa amb moltes d'altres i amb altres processos molt complexos. La identificació de les característiques clau de la moralitat i els processos neuronals relacionats amb aquesta encara ha de ser esclarida, però els meus companys i jo creiem que les neurociències poden ajudar a trobar insights per tal de delimitar les fronteres de la moralitat en conjunció amb la psicologia moral.

Pascual, L., Rodrigues, P., & Gallardo-Pujol, D. (2013). How does morality work in the brain? A functional and structural perspective of moral behavior. Frontiers in Integrative Neuroscience 7(65);1-8. DOI:10.3389/fnint.2013.00065

dilluns, 7 d’octubre del 2013

El joc de la mort, o desmontant en Milgram


Avui publico una entrada al bloc de l'Associació Iberoamericana per a la Investigació en Diferències Individuals.

Concretament, es tracta d'una reflexió al voltant d'un programa francès que va "replicar" l'experiment de Milgram i de quines són les interpretacions que se'n poden fer.

Espero que la gaudiu!

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Psicologia i Art

Fa molt poc que em va arribar un enllaç en el qual es relacionaven una sèrie de temes psicològics amb obres mestres de la història de l'art. Com que l'autora, la Dra. Susan Krauss, diu que en podem fer un ús lliure per a les nostres classes, aquí us ho deixo:

1. El Self (o la visió) - Magritte, the False Mirror, 1928


2. Malaltia mental i institucionalització - van Gogh, Passadís a l'asil (1889)


3. Teoria del vincle - Morisot, El bressol, 1872


4. El somnis - Chagall, El carruatge volador, 1913


5. Cognició - Dalí, La persistència de la memòria, 1931


6. Les emocions - Munch, El crit, 1895


7. Les neurociències - Miquel Àngel, La creació d'Adam, circa 1512


8. L'envelliment - Rembdrandt, Sèries d'autorretrats del 1629 al 1669.

http://www.rembrandtpainting.net/rembrandt_self_portraits.htm


9. La percepció - Escher, Ascendint i descendint, 1960


10. La sensació - O'Keeffe, Closca núm. 1, 1928


11. La sexualitat - Klimt, el petó, 1907-1908


12. Estrés - Mondrian, Broadway Boogie Woogie, 1942-43


13. Psicologia social 1 (la persuassió) - Warhol, 100 llaunes de sopa, 1962


14. Psicologia social 2 (l'agressió) - Picasso, el Gernika, 1937


15. La motivació - Monet, Liles d'aigua, 1915-1926


Per acabar, jo n'afegiria un de molt important, la personalitat - Da Vinci, Cinc personatges en una escena còmica, 1490


i la intel·ligència - Rafael, L'escola d'Atenes, 1509


Que ho gaudiu!