La cara amable de la psicopatia

S’ha escrit molt al voltant de la psicopatia i les terribles conseqüències negatives que tots hi associem. Imatges com les d’en Ted Bundy, les d’Anders B. Breivik, l’assassí d’Utøya o el cas Brito i Picatoste són difícils d’esborrar de l’imaginari col·lectiu. D’altra banda, el tractament que n’ha fet el cine amb pel·lícules com “El silenci dels anyells”, ha acabat de donar-li aquesta aura que té.

La psicopatia, però, simplement es caracteritza per la manca d’empatia envers els altres, la impulsivitat, l’encant superficial, la manca de por i la manca de remordiments. Aquestes cinc característiques no han de ser necessàriament negatives. Poden ser els trets determinants de l’èxit d’un empresari. Per exemple, en alguns contextos empresarials, prendre decisions de forma ràpida i àgil, i fer-ho de manera executiva, amanit d’un bon tracte per a les relacions interpersonals, pot donar un plus d’avantatge a una empresa per sobre d’una altra.

En aquest context, uns investigadors de la Emory University van publicar recentment un estudi en el que recercaven el paper de la psicopatia en el comportament heroic. Quins són els motius per relacionar psicopatia i heroisme? Per als autors, fonamentalment és la manca de por, i ho exemplifiquen de manera anecdòtica amb alguns casos, com el d’un home de negocis australià que va salvar fins a 20 vides durant el tsunami que va desolar el sud-est asiàtic el 2005, i que va ser detingut posteriorment per robatori amb força.

En el seu estudi, bàsicament el que van trobar va ser que dos dels trets vinculats a la psicopatia -la gosadia (o manca de por) i la antisocialitat impulsiva (caracteritzada per l’agressivitat i pel comportament antisocial)- estaven associats a nivells més alts d’heroisme i altruisme. Per acabar de reblar el clau, van estudiar aquesta relació en una mostra de presidents americans, tenint en compte grans coneixedors de les seves biografies i els seus arxius militars, i es va veure que com més “psicòpata” era un president caracteritzat, més possibilitats hi havia que en els seus arxius militars hi hagués algun acte heroic durant el servei militar.

El que és clar és que cal una certa dosi de psicopatia per enfrontar-se a determinades condicions que impliquin un risc físic o social important i sortir-ne victoriós. Sense cap mena de dubte, aquest és un altre exemple de com d’important està esdevenint tenir en compte les situacions conjuntament amb les diposicions individuals a l’hora de predir el comportament. Aquest fenomen, conegut com a transaccions persona-ambient, ens haurà d’ajudar a millorar la feina que fem els psicòlegs, tant a nivell aplicat com a nivell bàsic.

Potser a partir d’ara ens mirarem de forma diferent els nostres bombers?